L’origen dels pobles i el seu creixement va estretament lligat amb el nomenclàtor de les seves places i dels seus carrers. L’evolució d’aquestes denominacions contribueix a entendre la història d’una vila. Uns noms que identifiquen la trama urbana i que, inicialment, sorgien espontàniament entre els vilatans, ja fos per la família principal que hi tenia casa o per l’ofici més destacat dels que hi vivien.

Després de la Guerra Civil i durant el franquisme, alguns d’aquests noms de tota la vida es van modificar. És el cas, per exemple, del carrer de l’Hostal d’Altafulla que va ser rebatejat amb el nom de Sant Antoni Abat després de l’entrada de les tropes franquistes al municipi el 17 de gener del 1939. El seu nom no es va restituir fins l’any 2016, 77 anys després.

A poc a poc, aquesta denominació de carrers i places ha anat esdevenint una iniciativa del govern municipal de torn.

L’any 1973, es va definir el nomenclàtor dels carrers de Baix a Mar seguint tres criteris: els Munts -Muntaner, Pons d’Icart, Jaume I, o Serra Vilaró-, la natura –vents, plantes i peixos-, i els noms arrelats -Hort de Sant Isidre, Botigues de Mar, la Fassina, el Passeig del Fortí, o la Plaça dels Boters. En total es van decidir 30 noms, les plaques dels quals van ser obra de Joan Vives i Milà, conegut popularment com el Joan de la Cecília.

Va ser el primer Ajuntament democràtic, sorgit de les eleccions municipals de 1979, qui va començar a optar pels topònims. Aleshores Joan Carnicer era regidor, i va ser un dels impulsors de salvar els noms de les partides, com ara el Balcó, el Coll de Creus, Safranars, o el Clot de Torrell.

El poble s’anava fent gran i es van construir noves urbanitzacions com ara La Perla o La Portalada, en les quals van predominar els noms de plantes.

Va ser a partir de l’any 1995 que es van començar a batejar els espais de titularitat municipal amb noms neutres; i els noms de persona van trigar en arribar a carrers i places públiques. Tot i que al Barri Marítim ja n’hi havia algun, al poble no va ser fins el 2008 que es va acceptar el carrer Albert Boronat o la plaça Martí Royo.

Joan Carnicer ha destacat la importància de “l’arrelament” a l’hora de definir un nomenclàtor adient al municipi. Altres motius que ha apuntat i que també podrien donar nom a espais públics són fets històrics, personatges il·lustres, o persones difuntes.

En referència a la manca de noms de dona, ha explicat que ‘La Maria del Negret’, la que ha definit com “la darrera bruixa d’Altafulla”, podria ser una bona manera de començar a treballar en aquest àmbit.