Dolors Miquel, poetessa nascuda a Lleida però que viu des de fa setze anys a Torredembarra, ha estat guardonada en els 54ns Premis Crítica Serra d’Or pel seu últim treball,‘Ictiosaure’. L’acte de lliurament s’havia de celebrar aquest dijous 2 d’abril, però l’organització ha decidit suspendre’l per la situació actual provocada per la pandèmia de coronavirus.

Miquel, però, ja té el premi a les seves mans com així ha explicat en l’entrevista concedida a ‘Carrer Major’, on també ha reconegut que amb ‘Ictiosaure’ posa punt final a la seva carrera com a escriptora. Després de pràcticament 48 anys sense parar d’escriure, ara té ganes de fer “altres coses”.

L’últim llibre de Dolors Miquel proposa al lector un trajecte escruixidor, en versos i proses poètiques, a través de tres itineraris: les roses, el cor, i els ossos. La manera amb la qual li ha donat forma per mitjà de les seves paraules l’ha convertit en una de les guanyadores dels 54ns Premis Crítica Serra d’Or, una distinció sense dotació econòmica però que té un gran prestigi i renom en l’àmbit de la cultura catalana.

Cal remarcar que l’organització no premia a cap escriptor/a ni a cap obra que s’hagin presentat com a candidates, sinó que distingeix les obres que s’han publicat l’any anterior dins de l’àmbit cultural català i que considera que en són mereixedores.
Pel que fa al confinament a casa seva a causa de l’estat d’alerta, Dolors Miquel ha assegurat que no s’avorreix per la gran quantitat d’activitats que realitza, tot i que troba a faltar sortir i passejar pel camp.

La poetessa Dolors Miquel ha publicat gairebé una vintena de llibres de poesia durant la seva etapa com a escriptora, i també ha tocat altres branques com la de la narrativa amb ‘Maruja Reyes sóc jo’ i la del teatre amb ‘Pallarina, poeta i puta”. Tanmateix, ha obtingut diversos premis com el Premi Rosa Leveroni de poesia (1989) per ‘El vent i la caseta tancada’; Rosa d’Or de la Pau de Poesia Popular dels Premis Castellitx (2002) per ‘Ver7s de la terra’; el Premi Alfons el Magnànim València de Poesia (2011 i 2012) per ‘Gàrgola’ i ‘La flor invisible’; o el Premi Ausiàs March de Poesia (2016) per ‘El guant de plàstic rosa’.