Les conegudes termes de mar, que hi ha a la platja d’Altafulla i que formen part de la Vil·la romana dels Munts, malgrat que es troben fora del recinte, podrien ser realment un santuari. Com a mínim, és el que es desprèn de les darreres investigacions, que han generat el dubte dels investigadors i arqueòlegs del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT).

El conservador de l’àrea de col·lecció i recerca del MNAT, el Dr. Josep Anton Remolà, ha explicat en una entrevista a ‘Carrer Major’, que descarten que fossin unes termes de mar per “l’absència verificada de les entrades d’aire calent”, que es van creure que existien quan es van produir les excavacions del jaciment als anys 70.

La versió que sosté Remolà respecte a la naturalesa d’aquest espai històric de casa nostra, és que es tracta d’un santuari dedicat a les aigües. En aquest sentit, ha apuntat que els romans “tenien una espècie de dedicació” en els punts de contacte entre l’aigua dolça i l’aigua salada.

Com ha recordat Remolà, en aquella època, el segle II dC, “divinitzar les coses era un concepte generalitzat perquè es creia que era un contacte entre la divinitat i la terra”. Afegeix que, “les creences i supersticions estaven molt arrelades”, com pot fer de testimoni aquest espai adjacent a la Vil·la romana dels Munts d’Altafulla.