Milers de persones, 300.000 segons la Guàrdia Urbana i 1.300.000 segons l’entitat organitzadora, Societat Civil Catalana (SCC), es van manifestar aquest diumenge al centre de Barcelona a favor de la unitat d’Espanya, en contra de la República Catalana i, a favor de derrotar els independentistes en les eleccions convocades pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el 21 de desembre. El clam perquè aquestes eleccions siguin massives va ser inequívoc. El dia abans, dissabte, unes 5.000 persones van omplir la plaça de la Font de Tarragona, també, a favor de la unitat d’Espanya.

Enmig de crits que demanaven l’empresonament del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, que suspèn l’autogovern de Catalunya, els manifestants van viure la concentració de manera majoritàriament festiva i familiar. Hi havia moltes famílies i gent de totes les edats. Sí que hi va haver, però, insults constants i unitaris contra TV3, acusada de ser una televisió manipuladora, i diverses persones es van dedicar a repartir fotocòpies ofensives contra el president Puigdemont; la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i diversos consellers, sobretot el d’Afers Estrangers, Raül Romeva.

Quan la manifestació ja s’havia donat per acabada, a mitja tarda, alguns grups d’incontrolats van provocar incidents aïllats, en especial a la plaça Sant Jaume, on joves amb indumentària nazi es van enfrontar als Mossos d’Esquadra i van colpejar periodistes i immigrants.

La manifestació, que es feia sota el lema Tots som Catalunya, va concentrar la plana major del PP, Cs i el PSC. Els primers darrera la pancarta unitària eren el delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo; la ministra de Sanitat, Dolors Montserrat; el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol; el president de Cs, Albert Rivera, i la líder del partit a Catalunya, Inés Arrimadas. En representació del PSC-PSOE, hi van assistir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta; la número dos del PSC i alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín; el socialista Josep Borrell, expresident del Parlament Europeu, i el secretari d’organització del PSC, Salvador Illa. Entre d’altres, també s’hi va poder veure l’exsecretari general del PCE Francesc Frutos i la catedràtica de dret constitucional Teresa Freixes (de SCC), que va fer una de les intervencions més dures, en la qual va carregar, sobretot, contra l’ús del català a l’escola. També van participar en la marxa representants de les formacions ultradretanes Vox, PxC i Falange Española.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, va ser un dels més entusiastes a l’hora de reclamar la participació en la pròxima cita a les urnes del 21-D, unes eleccions en què, segons va dir, “tots els partits polítics podran presentar els seus candidats i programes en igualtat de condicions”.

Societat Civil Catalana va voler deixar clar que “els carrers són de tots”, i el seu president, Mariano Gomà, va instar els catalans a votar en les pròximes eleccions del 21-D per “canviar la història de Catalunya” i “fer fora els que han portat aquesta comunitat a l’actual situació de crispació”.

El president del PPC, Xavier García Albiol, per la seva banda, va fer una crida a la participació massiva en les eleccions del 21-D i va garantir que, si el PP obté a Catalunya els mateixos resultats que va assolir en els últims comicis estatals, “Puigdemont, Junqueras i l’independentisme seran el passat durant una temporada molt llargueta”.

Josep Borrell, exministre del PSOE i expresident del Parlament Europeu, va assegurar que la independència podria comportar “una catàstrofe per a Catalunya i també per a Espanya”, i va acusar especialment Oriol Junqueras de tenir “poca vergonya” per haver relativitzat el canvi de seu social d’empreses de Catalunya. “Com pot dir el vicepresident econòmic d’un país que no passa res quan han marxat empreses que representen el 40% del PIB?”, va preguntar.

Va demanar a la justícia “que faci aviat la seva feina” i que “demani responsabilitats a tots aquells que estan fent mal avui a Catalunya”. Així mateix, va retreure al president Carles Puigdemont que renunciés a convocar eleccions a Catalunya per evitar que l’executiu espanyol apliqués l’article 155 de la Constitució.

Per la seva banda, Albert Rivera, líder de Cs, va dir que el 21-D “és l’oportunitat de les nostres vides per posar fi al nacionalisme” i per començar amb “un nou govern que respecti els catalans”. Va fer una crida a “votar en massa per fer fora Puigdemont i Junqueras del govern i per posar punt final a un procés esgotador i esgotat que ha trencat la societat catalana”.

També va participar en la manifestació l’exsecretari general del PCE Francesc Frutos, que hi va anar a títol personal i va criticar “que s’hagi relacionat l’independentisme amb l’esquerra”. Frutos, que després va ser desautoritzat pel PCE, va assegurar que “els treballadors catalans no es volen separar de la resta d’Espanya”.

Poc abans de començar la manifestació, a les 12 del migdia, a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer Diputació, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va fer servir Twitter per donar la benvinguda als manifestants: “Benvingudes totes les manifestacions cíviques i massives d’aquests dies.” Al vespre, va rebutjar “les agressions d’una minoria d’ultres” i va recordar que “Barcelona és i serà ciutat antifeixista”. El tinent d’alcalde Jaume Asens va subratllar que, “cada vegada que SCC convoca una manifestació, hi ha agredits, periodistes inclosos”, i tot seguit va assegurar que “tenim un problema”.

Diverses persones van ser ahir agredides per grups aïllats de manifestants ultres que havien participat en la mobilització unionista. Entre els ferits, hi ha un periodista d’Elnacional.cat que va rebre diversos cops de puny. Els ultres també van malmetre un cotxe de TV3 i, a la nit, s’informava per Twitter que diversos incontrolats insultaven els passatgers d’un tren de rodalies que anava a l’Hospitalet. Els aldarulls més greus, però, es van produir a mitja tarda a la plaça Sant Jaume, on joves clarament identificats com a feixistes i nazis (alguns anaven amb l’esvàstica nazi tatuada) van increpar i agredir els agents dels Mossos d’Esquadra que custodiaven el Palau de la Generalitat. Desenes de persones en aquest punt van cridar visques a Franco i es van encarar amb la policia de Catalunya, sobretot amb mostres de menyspreu.

Si bé les agressions no van anar més enllà de cops i insults, vistes a través de les xarxes socials sí que eren molt angoixants i donaven una imatge d’extrema violència. Precisament un dels neonazis que van arremetre contra els agents dels Mossos havia colpejat un veí de Barcelona seguidor de la religió sikh, segons es va poder veure en diverses imatges difoses per les xarxes socials. L’agressió, de caràcter clarament racista, es va produir al passeig de Gràcia. Al carrer Escudellers, diversos neonazis van “assaltar” el supermercat d’un ciutadà d’origen immigrant.