Quatre estudiants de periodisme de la Universitat Rovira i Virgili (URV), que s’han graduat recentment, han assistit aquest divendres a l’estrena del seu primer documental, ‘Llars de llum’. Ells són Clara Marquiegui, Joel Medina, Sandra Pérez i Raul Rodríguez, autors d’un audiovisual de 50 minuts, que fa visible la feina dels faroners, que actualment està en decadència arran de la digitalització dels sistemes.

“La idea va sorgir a partir d’una recerca a Google Imatges mentre fèiem una pluja d’idees. Vam posar la paraula Tarragona al cercador i, en veure la foto del Far de la Banya, ens vam il·luminar i teníem ja clar que volíem fer ‘Llars de llum’, explica el Joel Medina. L’equip, que va començar a treball en la preproducció del documental a finals de l’any 2021, tenia clar des d’un principi que volien fer un documental. “Ens encaixava molt el tema dels fars per fer aquesta línia narrativa, però també a escala estètica. Tot el tema del mar, els colors… crèiem que podrien funcionar molt bé en una peça audiovisual”, afirma la Clara Marquiegui.
El procés de documentació els va ocupar moltes hores per la temàtica escollida. “Vam començar buscant informació per esbrinar quins fars hi havia en la província. Tot i que en coneixíem alguns, no sabíem que hi havia nou”, comenta la Sandra Pérez. En total van saber de l’existència de 8 fars físics i un que està enfonsat dins del mar com a conseqüència de la regressió del Delta.

“Vam visitar-ne 7 excepte el de Cap de Tortosa perquè estava enmig del mar i era més difícil accedir-hi. També ens vam documentar amb dos llibres del David Morer, que és un expert en el món dels fars i arxiver municipal de Tossa de Mar, i el seu testimoni també el vam incorporar al documental”, afegeix.

La gravació del documental va durar diversos dies, durant els quals l’equip de rodatge es va traslladar a diferents punts del Delta de l’Ebre, a la Ràpita, a l’illa de Buda, a la zona de la màniga del Trabucador i també van prendre imatges a Torredembarra, Salou, Tossa, al Port de Tarragona i a l’Arxiu Municipal de Torredembarra. Coincideixen a destacar el “treball titànic” que ha suposat la part més tècnica del documental, de 50 minuts de metratge.

“El que més m’ha sorprès és el passat, sobretot com era viure al far, i què suposava estar les 24 hores allà. El fet de viure-hi també implicava trobar-se aïllat del nucli urbà i això comportava una vida molt més solitària”, reflexiona el Raúl Rodríguez, membre de l’equip de ‘Llars de llum’.