Una de les publicacions insígnia del Centre d’Estudis d’Altafulla, L'Oliverot, compleix trenta edicions i ho fa sota la batuta de l’historiador i també membre de l’entitat, Salvador J. Rovira. Es tracta d’una compilació de 29 articles amb notícies i informacions diverses de la història de la vila entre els segles XVI i XX, com ara referències de l’àmbit comercial o tràmits administratius d ela vida quotidiana. Documents, tots ells, que Rovira considera que contribueixen a posar “maons a la construcció de la història d’Altafulla”.

A més de tràmits administratius més o menys curiosos, en una conversa amb aquesta emissora, Rovira ha destacat quatre articles de l’entramat que nodreix l’Oliverot d’enguany i que permeten tenir una visió de què passava en l’Altafulla d’uns pocs segles enrere.

Per exemple una gran pedregada que hi va haver sobre Tamarit i Tarragona, que va causar força destrosses i per la qual van demanar un informe a un expert en aquest tipus de fenòmens, Antoni Martí i Franquès. Això, segons Rovira, denota la consideració que tenien a Tarragona del científic altafullenc. O, més recentment, la celebració de la Pepa (la constitució de 1812) a Altafulla. Igualment també s’hi recull una factura del ferrer d’Altafulla a començaments del segle XX, per encàrrec de Teresa Alegret, mare del general Salazar.

Rovira també fa menció especial d’una nova església del nucli de Tamarit, Ferran, Monnars i Cocons que s’havia d’alçar a la zona del Mèdol. Aquesta mai va arribar a tirar endavant tot i tenir-ne ja els plànols fets per l’arquitecte Joan Prats, autor de la capella de Santa Tecla i de la Casa Castellarnau de Tarragona. Corria el 1770.

Aquests i altres articles fins completar un total de 29 es troben en L’Oliverot que es presenta aquest divendres a la tarda a la sala de les antigues escoles Teresa Manero, a les 19.30. Allà es podran conèixer més detalls de l’obra amb les explicacions del seu autor i aquell que ho desitgi en podrà adquirir un exemplar.