L’escriptora torrenca i tècnica de Joventut de l’Ajuntament d’Altafulla, Sandra Ballester, publica aquest dijous "Hermanos de la Luna", un nou conte infantil sobre el dol per la pèrdua d’un infant poc abans de néixer o immediatament després d’arribar a la vida. I ho fa justament en el Dia Internacional del Dol Gestacional, perinatal i Neonatal per contribuir a fer d’aquesta experiència extraordinàriament dolorosa, una qüestió de la qual se’n pugui parlar i se sàpiga com fer-ho. I en concret, es focalitza en el dol que passen aquells germans que esperaven un germanet/a amb qui no podran jugar ni compartir la infància. Com ja va fer en el seu primer llibre, “Buen viaje Enai”, Ballester recorre novament a la seva pròpia experiència amb la mort del seu segon fill per relatar els sentiments i les percepcions del germà gran i com es desenvolupa aquesta relació amb una criatura que ja no hi és. És, com ha explicat a Altafulla Ràdio, una manera de donar veu a aquests germans que han d’entomar una situació que sobrepassa als adults, a les mares especialment, però que també té una repercussió evident en el conjunt de la família i els més petits de la casa, als quals sovint no se’ls té en compte en aquest dol.

En la història es parla de la relació entre dos germans, un a la terra i un altre a la lluna, el Gael i l’Enai. Els dos fills de la Sandra, o els fills de qualsevol altra família que hagi passat per aquesta experiència. El conte vol ser una eina per poder abordar el trauma amb els nens de manera tendra i ajudar els menors a expressar els sentiments.

Es tracta d’una realitat evidentment dur, duríssima, però que en el conte es tracta amb sensibilitat i honestedat, sense defugir la mort però parlant-ne d’una manera entenedora.

Ballester publica el seu llibre en format digital a l’espera de poder-lo editar en paper i amb propostes d’activitats per treballar el dol amb infants. Una obra que és d’interès tant per famílies afectades com pel seu entorn i en general per ser conscient que cal escoltar sense jutjar, no minimitzar el dolor i reconèixer que aquests nadons han existit i que continuen formant part de la història de les seves famílies.