Arrenca una setmana decisiva per al futur de l’autogovern de Catalunya. Culminarà el divendres amb l’aprovació de l’article 155 de la Constitució al ple del Senat. A partir d’aquest dilluns, però, la cambra alta ja engega tota la maquinària amb els passos previs per tirar-lo endavant.

En paral·lel, la Junta de Portaveus del Parlament de Catalunya fixarà, també aquest dilluns, la data de la sessió que aquesta mateixa setmana podria tornar a activar la independència. En la seva declaració institucional, emesa aquest dissabte al vespre per TV3 des del Palau de la Generalitat, el president català, Carles Puigdemont, ha assegurat ser “conscient de l’amenaça que pesa sobre tot el poble de Catalunya si l’Estat perpetra el seu propòsit liquidador”. És per això que ha avançat que demanarà al Parlament aquesta convocatòria de sessió plenària “on els representants de la sobirania ciutadana, els escollits pels vots dels ciutadans, debatin i decideixin sobre l’intent de liquidar l’autogovern i la democràcia, i s’actuï en conseqüència”. I és que les mesures anunciades per Mariano Rajoy aquest dissabte al matí no han estat la resposta que Puigdemont esperava a la seva oferta de diàleg. De fet, l’ha titllat del “pitjor atac a les institucions i al poble de Catalunya des dels decrets del dictador militar Francisco Franco”.

El document que el Govern espanyol ha remès al Senat per a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a Catalunya inclou una vintena de mesures que afecten tots els àmbits de l’autogovern de Catalunya i van del cessament del president de la Generalitat i tot el seu govern, a la possibilitat de vetar iniciatives del Parlament, passant per un control de tota l’administració, inclosos els Mossos i els mitjans públics, i el blindatge de ‘l’organisme o autoritat’ que actuarà.

Segons l’escrit, l’aplicació del 155 tindrà una durada màxima de sis mesos -més els 54 dies des de la convocatòria de les eleccions-, però el Govern espanyol té la capacitat d’allargar el termini si fa una nova petició al Senat.