El grup ecologista Gepec dóna el tret de sortida aquest dilluns a la campanya informativa sobre l’ús dels insectes pol·linitzadors salvatges en la millora de la productivitat agrícola, de la biodiversitat, i de l’adaptació al canvi climàtic dels conreus mediterranis.

La iniciativa neix amb la voluntat de donar a conèixer la funcionalitat d’aquest tipus d’insectes als pagesos de les comarques del sud de Catalunya. Comença a caminar aquest dilluns a les 6 de la tarda a Cal Bofill de Torredembarra, i farà parada a Valls (20 de gener), El Vendrell (29 de gener), Reus (1 de febrer), Falset (2 de febrer), Roquetes (12 de febrer), Móra d’Ebre (15 de febrer), Gandesa (18 de febrer), Montblanc (26 de febrer), i Amposta (2 de març). La campanya es va presentar el passat mes de novembre a la Finca Canyadell d’Altafulla, un espai que l’entitat gestiona gràcies a l’acord de custòdia signat ara fa uns mesos amb l’Ajuntament d’Altafulla.

Diversos informes alerten que un nombre important de les espècies d’insectes pol·linitzadors d’arreu del món van camí de l’extinció. Les avaluacions indiquen nivells d'amenaça alts, en particular per a les abelles i les papallones.

Alhora, el declivi de les poblacions d’aquest tipus d’insecte amenaça greument els rendiments agrícoles. Segons ha corroborat un dels responsables de l’entitat, Ramon Ferré, aquests insectes són els grans responsables de la pol·linització d’un 78% de les plantes terrestres.

Els canvis en l’ús del sòl, l’impacte de les espècies exòtiques invasores, i les malalties i plagues, contribueixen en aquest declivi, tot i que les pràctiques agrícoles intensives i l’ús de pesticides en són els principals factors.

Afortunadament, però, existeixen tot un seguit d’accions i de metodologies de treball que permeten reduir els riscos que afecten els pol·linitzadors. La seva aplicació és el principal objectiu que persegueix el grup ecologista Gepec. Algunes d’aquestes mesures passen per crear una major diversitat d’hàbitats pol·linitzadors en els paisatges agrícoles i urbans, donar suport a les pràctiques tradicionals, afavorir l’educació i l’intercanvi de coneixements entre els agricultors, o disminuir l’exposició als pesticides dels pol·linitzadors mitjançant la reducció del seu ús i la recerca de formes alternatives de control de plagues.

Ramon Ferré ha explicat que “alguns pagesos ja estan fomentant les bandes florals o els hotels d’insectes a prop dels seus conreus”. Uns sistemes que esdevenen el “refugi” d’aquestes espècies.

Totes les experiències, des d’ara i fins el mes de març, es recolliran en un informe.