Un estudi de la Universitat Rovira i Virgili (URV) defensa la necessitat de transformar les aules universitàries perquè siguin més flexibles i facilitin la participació, el treball en grup i l’experimentació. Els investigadors consideren que molts espais encara responen a un model tradicional, amb mobiliari fix orientat cap al professor i poca capacitat d’adaptació.

La recerca, elaborada per Jordi Duch, Mercè Gisbert i Roger Miralles, analitza conjuntament arquitectura, pedagogia i tecnologia. Els autors conclouen que aspectes com la distribució del mobiliari, la il•luminació, l’acústica o els recursos digitals condicionen les activitats que es poden desenvolupar.

“Un entorn rígid, tant des del punt de vista arquitectònic com tecnològic, tendeix a afavorir una única relació entre professorat i alumnat”, explica Duch, mentre que els espais adaptables faciliten el diàleg i la col•laboració.

ADAPTAR L’AULA A CADA TIPUS D’ANPRENENTATGE

L’estudi apunta que les aules tradicionals poden funcionar per transmetre i comprendre informació, però que activitats més complexes, com analitzar, crear o treballar en equip, es beneficien d’espais reconfigurables. Això no obliga necessàriament a construir noves aules. Redistribuir el mobiliari, millorar la connectivitat o incorporar eines digitals pot ampliar les possibilitats dels espais existents.

MÉS PARTICIPACIÓ DE L’ESTUDIANT

Els investigadors també proposen incorporar els estudiants en el disseny dels espais universitaris, juntament amb docents, personal de gestió, arquitectes i especialistes tecnològics. La transformació ha de tenir en compte, a més, l’accessibilitat i la diversitat. Roger Miralles defensa que aquests criteris siguin presents des del principi amb mobiliari ergonòmic, il•luminació regulable, accessos adequats i tecnologies de suport.

TECNOLOGIA AL SERVEI DE L’APRENENTATGE

La URV aposta també per sistemes tecnològics senzills i fàcils d’utilitzar. “La tecnologia ha de ser present a l’aula sense fer-se notar”, resumeix Jordi Duch. L’estudi també assenyala que la intel•ligència artificial pot ajudar a personalitzar l’aprenentatge o donar suport a l’avaluació si s’utilitza de manera adequada.

La principal conclusió és que millorar els espais universitaris no requereix necessàriament grans inversions. Canvis en el mobiliari, l’aprofitament de zones comunes o la incorporació de tecnologia senzilla poden ser suficients per avançar cap a entorns més adaptats a les noves formes d’ensenyar i aprendre.