Un estudi del grup de recerca TecnAtox de la URV que acaba de publicar la revista científica The Science of the Total Environment conclou que a la costa tarragonina hi ha una mitjana d'1,3 partícules de microplàstic per metre cúbic (1,30 MP/m3 ) en aigües marines superficials; 32,4 microplàstics per quilo de sediment sec (32,4 MP/kg) en sediments marins, i 10,7 microplàstics per quilo en platges de sorra. Les fibres de polièster han dominat als sediments del fons i l'aigua de mar, mentre que els fragments de polietilè i polipropilè han estat els principals a les platges.

En l'estudi s'ha quantificat i caracteritzat la mida, la morfologia i la composició d'aquestes partícules presents a la sorra de les platges, als sediments submarins i a les aigües superficials de la regió costanera de Tarragona, des de la punta de la Móra fins a la Pineda. I s'ha fet fixant-se en aquells microplàstics de mida compresa entre 5 mil·límetres i 1 micròmetre aproximadament al llarg de 3 quilòmetres lineals de costa.

A Tarragona la problemàtica és especialment destacada per la pressió elevada a causa de la indústria, l'urbanisme, el turisme i el port industrial, entre d'altres i a la costa de Catalunya hi ha nivells de microplàstics més elevats que en la majoria d'àrees de la Mediterrània i oceans. És un problema que els investigadors preveuen que anirà a més, ja que "aquests plàstics tardaran molts anys a degradar-se i contínuament n'alliberem a la mar", tal com explica Joaquim Rovira, un dels investigadors que han participat en aquesta recerca. A més a més, diu, s'estan fragmentant, es fan de mida més petita, "i per tant poden afectar més els ecosistemes i augmentar-ne exponencialment el nombre."

L'abundància de microplàstics a l'aigua de mar ha estat superior a la que es troba a les zones oceàniques d'arreu i similar a altres zones del mar Mediterrani, fins i tot aquelles amb més població. Altres estudis publicats fins ara demostren que la concentració d'aquestes partícules a la costa de Tarragona s'assimila a la d'estudis fets al Líban o a Israel.

Aquest fet, que corrobora el mar Mediterrani occidental com a regió d'acumulació de microplàstics, el provoquen, possiblement segons l'equip investigador, dos factors principals: d'una banda, el Mediterrani com a mar tancat amb molta pressió humana i, d'una altra, els corrents d'aigua que apleguen plàstics entre la costa espanyola i les Illes Balears.