Un equip investigador de la Unitat d’Histologia i Neurobiologia de la Universitat Rovira i Virgili (URV) revela com dues vies moleculars clau treballen conjuntament per millorar la comunicació entre els nervis i els músculs. “Aquest descobriment pot obrir noves vies per al disseny de teràpies futures contra malalties neuromusculars com l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA)”, expliquen des del centre.

Un dels avenços més significatius d’aquesta recerca ha estat observar que les vies moleculars BDNF/TrkB i la via muscarínica no treballen per separat, sinó que es coordinen entre elles a l’hora de modificar les proteïnes concretes del mecanisme d’alliberament del neurotransmissor per ajustar la intensitat de la transmissió nerviosa en funció de l’activitat tant del nervi com del múscul.

Les dues vies moleculars produeixen una retroalimentació quan el múscul es contrau, activant algunes proteïnes que envien un una senyal cap al nervi, la qual cosa pot modificar la manera com el nervi allibera l’acetilcolina.

Gràcies a aquesta interacció el cos pot controlar millor la força i la precisió dels moviments. “Aquest coneixement és especialment rellevant per a malalties com l’ELA, on la connexió entre el nervi i el múscul es veu afectada”, ha explicat la investigadora del Departament de Ciències Mèdiques Bàsiques de la URV, María Ángel Lanuza, que ha liderat el projecte.

Lanuza ha afegit que “si en el futur s’aconsegueix regular aquestes vies quan tenen un mal funcionament, es podrien desenvolupar noves teràpies per millorar la transmissió del senyal i preservar la funció muscular”. Aquest estudi reforça, doncs, la idea que la unió muscular no només rep ordres, sinó que també pot “respondre” i influir en com es comuniquen les neurones i els músculs.

La descoberta d’aquests mecanismes permet entendre com es podrien dissenyar estratègies per mantenir activa la sinapsi neuromuscular, fins i tot quan la malaltia comença a progressar. En el cas de l’ELA, aquesta troballa podria obrir la porta a nous tractaments dirigits a mantenir la funcionalitat de la unió neuromuscular. Això és crucial per preservar la mobilitat i la capacitat respiratòria de les persones afectades per aquesta malaltia, afirma l’equip investigador.