Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han desenvolupat un simulador capaç de replicar episodis respiratoris intensos —com la tos o els esternuts— per estudiar la dispersió d’aerosols, és a dir, núvols de partícules que transporten malalties respiratòries. Ho explica l’investigador del Departament d’Enginyeria Mecànica de la URV, Nicolás Catalán.
20250108_CATALAN_Aparell

Les noves dades ofereixen informació per millorar els equips de protecció individual, com ara les mascaretes, i dissenyar sistemes de ventilació que redueixin l’exposició a patògens en entorns compartits i la consegüent transmissió de malalties. En definitiva, “per prevenir la transmissió de les malalties infeccioses”, ha sentenciat Catalán.

Els resultats de l’estudi demostren l’impacte de la cavitat nasal en el comportament dels aerosols pel que fa al seu abast i dispersió. Quan el nas participa en l’exhalació —quan esternudem amb el nas— els aerosols tendeixen a dispersar-se més verticalment i menys horitzontalment. Això pot reduir el risc de transmissió directa entre persones properes, però també facilita que les partícules es mantinguin en suspensió més temps i es distribueixin uniformement en l’espai.

En canvi, en absència de flux nasal —quan esternudem per la boca— els aerosols segueixen una trajectòria més horitzontal i cobreixen una distància més gran. Aquest patró incrementa el risc de transmissió en proximitat, ja que les partícules tenen més probabilitat de dipositar-se directament sobre persones situades a prop, especialment en situacions com converses cara a cara o en entorns compartits.